Durant un any vaig poder conviure en una escola d'aquelles xicotetes que han d'agrupar cursos per falta d'alumnes. Era el segon cicle d'infantil, allà convivien infants amb dos anys i mig amb alumnes de quasi sis anys i us puc dir que el resultat era ben positiu. Tot allò que explica l'Elena al seu article es produïa amb total naturalitat dins l'aula i les aportacions del grup al complet ajudaven en el procés maduratiu d'aquestos infants. Feia gràcia poder observar com es rectificaven els uns als altres i he de dir que era molt efectiu, de vegades més que si era dit per la mestra.
Si apostem per la integració de manera globalitzada a les aules pensant que ens beneficiarà i ens prepararà per a la VIDA amb majúscules perquè l'escola no reflecteix aquest modus vivendi amb agrupacions que realment siguen beneficioses per al desenvolupament?
Us deixe també un gran documental "Être et avoir" de Nicolas Philibert. Reflex d'una escola rural. El documental és en versió original amb subtítols en portugués.
Us deixe també un gran documental "Être et avoir" de Nicolas Philibert. Reflex d'una escola rural. El documental és en versió original amb subtítols en portugués.
