Amb els contes passa quelcom paregut però el que no ens han explicat mai són les veritats que volia expressar l'autor mitjançant el camuflatge de la metàfora. Amb l'inici dels contes, els infants devíen madurar ràpidament i enfrontar-se a món abrupte, salvatge, dur, cruel que els considerava adults en miniatura sense dret a la innocència i al joc. En realitat quan Perrault escriu que el llop devora a Caputxeta, el terme devorar és en essència un acte sexual i ja sabreu perquè és vermella, no?
Segons alguns psicoanalistes la intenció d'aquestos contes és transmetre de forma metafòrica els conflictes del desevolupament psicosexual i la seua resolució. Caputxeta entra en el joc de la seducció armada amb la capa que li ha donat sa mare (la primera menstruació i les instruccions d'anar en compte pel bosc amb els llops, de no desviar-se del camí, etc) i comença a ser desitjada pel món masculí, representat pel llop. La descoberta de la diferència de sexes en el diàleg mantés per ambdós al llit de l'àvia. L'aparició del llenyater simbolitza la masculinitat ben acceptada socialment mentre que la del llop està tenyida de perversió i absenta de normes. I podríem continuar amb Blancaneus que es nega a créixer envoltada d'uns nans assexuats, una madastra que l'enfronta al conflicte (per això té mala bava) de convertir-se en dona i un llarg etcètera literari.
Els finals feliços i ensucrats del segle XX ens ajuden realment a resoldre la tensió i conflicte com insinuen alguns? Jo mai hauria pensat que aquest conte tingués un significat tan eròtic i real a l'infantesa però els psicoanalistes insisteixen que ajuda. No del tot crec jo. A l'edat mitjana no anaven amb pèls a la llengua, de fet les versions originals parlen de decapitacions, de sang, assassinats, violacions, de la vida que es palpava i no parlem de les il·lustracions antigues. Hui dia les mostres a un xiquet i no dorm en dies.
Amb aquesta literatura es preparava als infants al que s'havíen d'enfrontar de veritat, sense sucre, ni blanc ni moré. I qui ens prepara hui dia a posar noms i cognoms a tot això amb el comfort que ens han criat? S'insinúa que la crisi econòmica que vivim podria posar els punts sobre les i i enfortir les noves generacions. Quan es produeix el canvi, la crisi o l'evolució madurativa com diría Marinoff tota una cadena de neguits et sobrepassen, et sents desubicat perquè has de crear de nou tot un sistema de referència diferent, ni millor ni pitjor, simplement diferent i a poder ser real i equilibrat.
On està llavors el pedagog que ens agadaria que ens acompanyés en aquest nou procés? Doncs no hi és, bé realment hi és però està molt a dins nostre i hem de deixar que aparega per si sol i creuar els dits perquè el camí siga el més plaent possible malgrat equivocar-te de ruta de tant en tant. De vegades no us heu preguntat si seria millor continuar visquent en el conte metaforitzat o descobrir el vertader significat de la història? Potser la ignorància intencionada és més tranquila però poc desafiant no?
Si al teu fill el deixes parar taula, dóna-li plats i coberts de veritat i no els sucedanis de plàstic, si vol cosir dóna-li fil i agulla de metal (de les que punxen) perquè llavors estaràs dient-li que creus en ell, que malgrat que puga trencar un plat o punxar-se, estaràs ahí per ajudar-lo en el seu procés de creixement i maduració. I no existeix l'aprenentatge sense errar. Errar ens fa evolucionar, aprendre, en definitiva, créixer.
Llavors perquè deixem, com Doisneau, créixer els nostres infants explicant-los sols la primera versió adulterada dels contes? Això no es ajudar a créixer. Que Caputxeta es desvirgà amb el llop i es casà amb el llenyater no sense abans haver-se'l carregat a tirs d'escopeta aquest últim! I Caputxeta de tonta no tenia ni un pèl, es va deixar seduir per allò que li era nou i desconegut i mira que sa mare la va advertir! I no oblideu que el llop també va devorar a l'àvia.
La vida no és en absolut feliç, però hem de tenir humor, una mena de refugi en el qual ocultar els nostres sentiments. Robert Doisneau.
